·
YACINE BELAHCENE
Yacine Belahcene continues his way through music traveling between his two cultures, Algerian and Catalan, a way that he has long travelled…
Idurar begins its journey in the Atlas Mountains and reaches our coasts sailing through the Mediterranean claiming its musicality with no hang-ups and with sounds that resonate in the harbors of Algiers, Marseille, or Barcelona, far away but bathed by the same sea, fleeing from any stereotype or stigma built without any kind of keystone. Claiming the mix with no artificial deceits or hang-ups when singing in Catalan, in Amazigh or in Algerian Arabic that expand beyond folk and traditional indigenous music, with powerful electronic elements that bring it closer to urban music.
Yacine Belahcene continúa su camino a través de la música viajando entre sus dos culturas, la Argelina y la Catalana, un camino que lleva recorriendo hace tiempo…
Idurar inicia su camino en las montañas del Atlas y llega a nuestras costas navegando por el Mediterráneo reivindicando su musicalidad sin complejos con sonoridades que resuenan en los puertos de Argel, Marsella, o Barcelona, lejanos pero bañados por el mismo mar, huyendo de cualquier estereotipo o estigma construidos sin ninguna base. Reivindicando la mezcla en su naturalidad sin complejos en cantar en catalán, en amazigh o en árabe argelino y que se expanden más allá del folk y la música tradicional autóctona, incorporando potentísimos elementos de electrónica que le acercan a la música urbana.
Yacine Belahcene continua el seu camí a través de la música viatjant entre les seves dues cultures, l’Algeriana i la Catalana, un camí que porta recorrent de fa temps…
Idurar inicia el seu camí a les muntanyes de l’Atles i arriba a les nostres costes navegant pel Mediterrani reivindicant la seva musicalitat sense complexes amb sonoritats que ressonen als ports d’Alger, Marsella, o Barcelona, llunyans però banyats pel mateix mar, fugint de qualsevol estereotip o estigma construïts sense cap base. Reivindicant la mescla en la seva naturalitat, sense impostures artificials i sense complexes en cantar en català, en amazic o en àrab algerià i que s’expandeixen més enllà del folk i la música tradicional autòctona, incorporant potentíssims elements d’ electrònica que l’acosten a la música urbana.
